Everyone, 
  If 
  you 
  are 
  receiving 
  this 
  letter 
  it 
  means 
  I 
  am 
  still 
  detained 
  but 
  my 
  cell 
  
mates 
  (starting 
  from 
  11/2/2014) 
  have 
  been 
  released. 
   
  I 
  have 
  asked 
  them 
  to 
  contact 
  
you 
  + 
  send 
  you 
  this 
  letter. 
   
  It’s 
  hard 
  to 
  know 
  what 
  to 
  say. 
   
  Please 
  know 
  that 
  I 
  am 
  in 
  a 
  
safe 
  location, 
  completely 
  unharmed 
  + 
  healthy 
  (put 
  on 
  weight 
  in 
  fact); 
  I 
  have 
  been 
  
treated 
  w/ 
  the 
  utmost 
  respect 
  + 
  kindness. 
   
  I 
  wanted 
  to 
  write 
  you 
  all 
  a 
  well 
  thought 
  
out 
  letter 
  (but 
  I 
  didn’t 
  know 
  if 
  my 
  cell 
  mates 
  would 
  be 
  leaving 
  in 
  the 
  coming 
  days 
  or 
  
the 
  coming 
  months 
  restricting 
  my 
  time 
  but 
  primarily) 
  I 
  could 
  only 
  but 
  write 
  the 
  
letter 
  a 
  paragraph 
  at 
  a 
  time, 
  just 
  the 
  thought 
  of 
  you 
  all 
  sends 
  me 
  into 
  a 
  fit 
  of 
  tears. 
   
  If 
  
you 
  could 
  say 
  I 
  have 
  “suffered” 
  at 
  all 
  throughout 
  this 
  whole 
  experience 
  it 
  is 
  only 
  in 
  
knowing 
  how 
  much 
  suffering 
  I 
  have 
  put 
  you 
  all 
  through; 
  I 
  will 
  never 
  ask 
  you 
  to 
  
forgive 
  me 
  as 
  I 
  do 
  not 
  deserve 
  forgiveness. 
   
  I 
  remember 
  mom 
  always 
  telling 
  me 
  that 
  
all 
  in 
  all 
  in 
  the 
  end 
  the 
  only 
  one 
  you 
  really 
  have 
  is 
  God. 
   
  I 
  have 
  come 
  to 
  a 
  place 
  in 
   
  
experience 
  where, 
  in 
  every 
  sense 
  of 
  the 
  word, 
  I 
  have 
  surrendered 
  myself 
  to 
  our 
  
creator 
  b/c 
  literally 
  there 
  was 
  no 
  else…. 
  + 
  by 
  God 
  + 
  by 
  your 
  prayers 
  I 
  have 
  felt 
  
tenderly 
  cradled 
  in 
  freefall. 
   
  I 
  have 
  been 
  shown 
  in 
  darkness, 
  light 
  + 
  have 
  learned 
  that 
  
even 
  in 
  prison, 
  one 
  can 
  be 
  free. 
   
  I 
  am 
  grateful. 
   
  I 
  have 
  come 
  to 
  see 
  that 
  there 
  is 
  good 
  
in 
  every 
  situation, 
  sometimes 
  we 
  just 
  have 
  to 
  look 
  for 
  it. 
   
  I 
  pray 
  each 
  each 
  day 
  that 
  if 
  
nothing 
  else, 
  you 
  have 
  felt 
  a 
  certain 
  closeness 
  + 
  surrender 
  to 
  God 
  as 
  well 
  + 
  have 
  
formed 
  a 
  bond 
  of 
  love 
  + 
  support 
  amongst 
  one 
  another… 
  I 
  miss 
  you 
  all 
  as 
  if 
  it 
  has 
  
been 
  a 
  decade 
  of 
  forced 
  separation. 
   
  I 
  have 
  had 
  many 
  a 
  long 
  hour 
  to 
  think, 
  to 
  think 
  of 
  
all 
  the 
  things 
  I 
  will 
  do 
  w/ 
  Lex, 
  our 
  first 
  family 
  camping 
  trip, 
  the 
  first 
  meeting 
  @ 
  the 
  
airport. 
   
  I 
  have 
  had 
  many 
  hours 
  to 
  think 
  how 
  only 
  in 
  your 
  absence 
  have 
  I 
  finally 
  @ 
  
25 
  years 
  old 
  come 
  to 
  realize 
  your 
  place 
  in 
  my 
  life. 
   
  The 
  gift 
  that 
  is 
  each 
  one 
  of 
  you 
  + 
  
the 
  person 
  I 
  could 
  + 
  could 
  not 
  be 
  if 
  you 
  were 
  not 
  a 
  part 
  of 
  my 
  life, 
  my 
  family, 
  my 
  
support. 
   
  I 
  DO 
  NOT 
  want 
  the 
  negotiations 
  for 
  my 
  release 
  to 
  be 
  your 
  duty, 
  if 
  there 
  is 
  
any 
  other 
  option 
  take 
  it, 
  even 
  if 
  it 
  takes 
  more 
  time. 
   
  This 
  should 
  never 
  have 
  become 
  
your 
  burden. 
   
  I 
  have 
  asked 
  these 
  women 
  to 
  support 
  you; 
  please 
  seek 
  their 
  advice. 
   
  If 
  
you 
  have 
  not 
  done 
  so 
  already, 
  [REDACTED] 
  can 
  contact 
  [REDACTED] 
  who 
  may 
  
have 
  a 
  certain 
  level 
  of 
  experience 
  with 
  these 
  people. 
   
  None 
  of 
  us 
  could 
  have 
  known 
  it 
  
would 
  be 
  this 
  long 
  but 
  know 
  I 
  am 
  also 
  fighting 
  from 
  my 
  side 
  in 
  the 
  ways 
  I 
  am 
  able 
  + 
  I 
  
have 
  a 
  lot 
  of 
  fight 
  left 
  inside 
  of 
  me. 
   
  I 
  am 
  not 
  breaking 
  down 
  + 
  I 
  will 
  not 
  give 
  in 
  no 
  
matter 
  how 
  long 
  it 
  takes. 
   
  I 
  wrote 
  a 
  song 
  some 
  months 
  ago 
  that 
  says, 
  “The 
  part 
  of 
  me 
  
that 
  pains 
  the 
  most 
  also 
  gets 
  me 
  out 
  of 
  bed, 
  w/out 
  your 
  hope 
  there 
  would 
  be 
  
nothing 
  left…” 
  aka-­‐The 
  thought 
  of 
  your 
  pain 
  is 
  the 
  source 
  of 
  my 
  own, 
  simultaneously 
  
the 
  hope 
  of 
  our 
  reunion 
  is 
  the 
  source 
  of 
  my 
  strength. 
   
  Please 
  be 
  patient, 
  give 
  your 
  
pain 
  to 
  God. 
   
  I 
  know 
  you 
  would 
  want 
  me 
  to 
  remain 
  strong. 
  That 
  is 
  exactly 
  what 
  I 
  am 
  
doing. 
   
  Do 
  not 
  fear 
  for 
  me, 
  continue 
  to 
  pray 
  as 
  will 
  I 
  + 
  by 
  God’s 
  will 
  we 
  will 
  be 
  
together 
  soon. 
   
   
  
 
  
All 
  my 
  everything, 
   
  
 
  
Kayla