Riscos laborals a la Direcció de Relacions Internacionals Barcelona, 4 de maig de 2015 [—- Agéncía de Salut Pública de Barcelona] Direcció de Relacions Internacionals Antecedentsm Antecedents Durant el mes de marc; de 2015, arran de queixes de diversos treballadors sobre les condicions de treball a la Direcció de Relacions Internacionals (DRl), un delegat de prevenció va realitzar una enquesta de riscos laborals entre els treballadors de la DRI, exclosos tres interins que portaven poc temps, el director, els caps i una persona en excedencia [n=27]. Metodes Dades Enquesta enviada per correu electronic el 3 de marc de 2015 a 27 treballadors/es de la DRI sense carrec de comandament. Van respondre 17 persones [taxa de resposta = 63,0%). El qüestionari es podia editar amb Word i la majoria (16 persones) van afegir observacions, en general, extenses. Mesura de l’entorn psicosocial El qüestionari constava de 32 preguntes sobre riscos laborals de diversos tipus [seguretat, higiene, ergonomía i psicosocials) de les quals set eren sobre l'entorn psicosocial del treball: 23. Et sents motivat per la teva feina? Z4. En la realització del teu treball, et sents recolzat/ da pel teu comandament? 25. En la realització del teu treball, et sents recolzat/ da pels teus companys? 26. Creus que hi ha una bona comunicació entre treballadors i comandaments? 27. Diries que hi ha bon ambient de relacions personals al teu centre de treball? 28. Creus que la teva feina suposa un risc derivat del tracte amb altres persones? 29. Creus que el volum de feina está adequat als recursos que disposes per realitzar-ho? Les categories de resposta eren Sí/no i s’afegia un camp d’observacions. Es presenten els resultats quantitatius i l’analisi de la informació qualitativa preporcionada pels treballadors i treballadores en els camps d’observacions o com annexos al qüestionari. S'afegeixen els comentaris que il-lustren els resultats de l’analisi qualitativa amb un número al final de cadascun que correspon al codi intern que s’ha assignat a cada qüestionari. Direcció de Relacions lnternacionals Antecedents 1 / 1 1 Resultats Análisi quantitativa La figura 1 mostra els resultats de l'enquesta. Totes les persones consideren que hi ha una mala comunicació entre treballadors i comandaments i quasi totes que no reben suport del seu comandamenti que estan desmotivades. Les tres quartes parts afirmen que hi ha mal ambient de relacions personals, aproximadament la meitat que estan exposades a un risc derivat del tracte amb les persones i menys de la cinquena part que no reben suport dels companys /es. Figura 1. Proporció de persones que valoren negativament diverses dimensions de l'entorn psicosocial Risc derivat del tracte Mal ambient . T5 i Mala comunicació treb/comand. p - k o 100 No supon com panysles A 18,8 l J I ; I I No suport comandamenl ‘wv - 93.3 ' i i ' Desmotivació [m Avi 88.2 I ' I I _4.—, _ _-_ . 0 20 40 60 80 100 120 % Analisi qualitativa 16 persones van afegir observacions, nou d’elles amb annexos extensos. Els resultats són els següents: 1. L’entorn psicosocial del treball s’ha deteriorat bruscament amb l’arribada l'any 2012 del nou director, Sr. Castells. ”... fa uns anys, just abans del canvi de mandat, em sentia molt motivada. Ara i per ser honestos, no em sento gens motivada encara que el que desenvolupo professionalment m'agrada molt. És molt trist”. [1] "Fins I ’any 2012 em sentia molt motivat. Des de llavors s’exerceix una direcció molt intrusista, per raons no técniques, així com aleatoria”. [2] "Des de fa 3 anys quan es va incorporar l’actual director de relacions internacionals ( en jordi Castells) fins ara, la situació ha anat empitjorant progressivamen t fins arribar a una situació practicament insostenible a nivell psicológic”. [4] Direcció de Relacions Internacionals Resultats 2 / i 1 2. Sembla que la pitjor situació correspon a l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament, on la situació es deteriora encara més quan, després de tres canvis consecutius de cap d’oficina, es nomena l’actual cap d’oficina Sr. Iorba. ”... Com a punta de I’iceberg, han pasat com a cap d’Oficina de Cooperació al Sr. jonathan jorba, un fimcionari dela Generalitat en comissió de serveis que no té cap experiencia en I'ambit de Ia cooperació i que substitui'a a I'anterior cap d'oficina que va renunciar al carrec en detectar les irregularitats que s'estaven cometent”. [1] "EI jonathan jorba és un titeIIa, un 0 a I’esquerra, no en té ni idea... no assumeix cap responsabilitat i no dóna criteris, només fa d'intermediari entre el Directori nosaltres”. [3] "Sortosament hem comptat amb tres caps d'oficina que han intentat vetllar perqué I'equip técnic es ressentis el menys possible d'aquesta situació... AI juliol de l'any 2014 es va incorporar un nou cap de I’oficina, en jonathan jorba, que no vetIla pel seu equip... No pren cap decisió, reenvia els correus al Director perqué sigui eII qui decideixi en aspectes que Ii competen aI cap d'oficina, evita anara les reunions isi va no parla, despatxem directament amb el Director amb el cap d'oficina com a convidat de pedra. ” [4] "EI cap d'oficina és una titeIIa en les seves mans... Crec que no te' la capacitat per assumir la feina que té encomanada. No gestiona, ni dóna suport en puntes de feina, ni pren decisions reIIevants, etc”. [5] 3. Des de l’entrada del nou director, diverses persones han abandonat l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament o han patit alguna baixa relacionada amb la tensió psicosocial que es viu. ”..I per últim la XXX, que ha patit assetjament i que finalment ha hagut d'agafar-se una excedencia d’un any per oxigenar-se i recuperar Ia seva in tegritat personal i professional”. [1] ”... va comencar a rebre pressions. No va poder aguantar i va renunciar al seu nomenament al cap de quatre mesos. El Sr. jonathan jorba el va substituir”. [2] "Tres persones han marxat o han estat apartades de les seves funcions de I'Oficina de Cooperació en un termini de cinc mesos (juny 2014-0ctubre 2014)”. [5] després dela caiguda successiva de tres caps d'aquesta oficina, el director el va fer cap (al jonathan jorba] assumint unes tasques i una responsabilitat per a Ia qual no tenia ni Ia formació ni I’experiencia necessária”. [6] 4. Des del punt de Vista psicosocial es detecten indicis dels següents riscos: a. Maltractament per part de la direcció. Tensió i por de molts treballadors generat per la Direcció. Direcció de Relacions Internacionals Resultats 3/1 1 "Estem vivint un estat de por i repressió, amb amenaces i constants represálies si no "et portes” com el director vol”. [1] "Es un risc per a la meva salut treballar en una situació en la qual hi ha amenaces i crítiques continues i en la que no es pot treballar sota criteris técnics". [2] "El Director, jordi Castells, ha instaurat un ambient dictatorial i policial, de terror, ple d'amenaces, difamacions i men tides sobre els treballadors que és insuportable i acabará fent-nos mal psicológicament a tots. l al seu voltant, una serie de persones ens vigilen i li expliquen tot el que fem la resta, com el Cap d’Oficina de Cooperació, el Sr. jonathan jorba, i alguns companys que han estat apoderats amb promesesfalses. També les seves secretaries l’ajuden en crear aquest ambient policial... "[3] "És profimdamen t greu que el director constan tment menteixi i distorsioni la realitat per fer veure que no passa alló que realment esta passant.”. [6] “El director executa un tipus de comandament on es passa per sobre els caps d'oficina i comandaments intermedis; les reunions amb el personal técnic les fa bilaterals, sense presencia dels comandaments directes, i en aquestes reunions s'han donat situacions greus de maltractament, assetjament, manipulació, promesas de temes professionals que després són falses pero no hi ha testimonis per demostrar-ho, etc. ” [7] "Cada cop hi ha més por i voluntat de generar enfrontament entre els companys per part de la direcció. ” [11] “El Director, jordi Castells, ha instaurat un estat policial i ha creat molt temor entre els treballadors, tots estem amenacats.” [1 7] b. Creació de dos grups, el més antic format per persones funcionáries expertes en cooperació, í els nous treballadors. "... el pitjor de molts company/es ha aflorat i em sento molt decebuda. Han sorgit enveges, "chivatazos", men tides i rancúnies que han desestabilitzat tot. [1] ”.. s’han contractat persones que no tenen ni idea d'Europa ni tenen les aptituds idónies per donar un bon servei. Són persones externes i conegudes del director”. [1] “Hi ha dues Direccions, Ia dels professionals que no es valoren i la de les persones con tractades per substituir-les”. [2] "Aquest professional no és personal de la DIBA pero ve cada dia a treballar, té una taula, PC i telefon assignats i rep ordres dels superiors de la DIBA per desenvolupar les seves tasques. Es comunica a l'exterior des del mail corporatiu, com a personal de la corporació”. [2] Direcció de Relacions Internacionals Resultm han entrat váries persones noves i no tenen cap relació amb l'equip anterior... Amb els companys no hi ha cap problema, ben al contrari, davant aquesta situació estem forca units, tots hem estat victimes i tots ens hem adonat del sistema instaurat, excepte els nous que s’han contractat recentment i alguns que fan de "topos" i xivatos”. Les tres persones noves que s'ha con tractat de la borsa de treball, així com els dos externs que hi ha actualment han estat adoctrinats perqué no es relacionin amb I'equip anterior, perqué desconfii'n, no tenim cap relació a nivell professionali ens mirem amb desconfianca”. [3] “En paral-lel hi ha un desprestigi dels técnics/ques amb me’s experiencia... Les tres persones que s'han incorporat durant aquest darrer any a l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament, i sense menysprear les seves capacitats professionals ( que són moltes), no són especialistes en cooperació al desenvolupament”. [4] ha anat col-locant persones que no tenen ni formació ni experiencia en l'ambit del servei. Un dels casos més paradigmátics és el del cap d’oficina de cooperació al desenvolupament, jonathan jorba, qui va entrar directament com a técnic assessor...”. [6] “ (El director) Men teix de portes en fora quan insinua que els d'abans no saben fer res i que per contra les persones que ha anat col-locant ell són les qui millor treballen i les qui millor desenvolupen les tasques que se’ls hi encomana... No sento gens de recolzament per les persones que més s’alineen amb els in teressos del director sense qüestionar-se res, que fan la vista grossa i que arriben a disculpar i, fins i tot, a ocultar les seves males practiques”. [6] "S'han contractat persones a dit, sense les capacitats necessaries i per procedimen ts qüestionables, per ocupar els llocs de treball de la gent expulsada de cooperació.” [7] "S’estan buidant de contingut les tasques dels te‘cnics i con tractant personal extern per capital 2. ” [11] "Des de la Direcció s'ha incen tivat l'enfron tament en tre dos grups: el de I’antic mandat del qual s’han desaprofitat recursos professionals importants, i el grup actual. ” [12] "El director ha creat un clima de malestar, desmotivació i de desconfianca entre tots els companys que dificulta el treball en equip”. [16] Direcció de Relacions Internacionals Resultats 5,11 1 c. Amenaces, insults, crits per part del Director a algunes persones. "Els crits, els caps sobre la taula i les amenaces [del jordi Castells] s'escaltaven des de fora del despatx. Aquesta reunió va ser un punt d'inflexió per aquestes dues técniques. XXX va demanar una excedencia “voluntaria” i YYYva acabar amb una baixa”. [2] "DeSprés d’aquella reunió amb escridassades i caps de taula, n’he tingut varies també molt tenses, amb amenaces i difamacians...” [3] "A tot aixó s’ha d'afegir la falta de respecte del director envers molts dels treballadars/es, amb crits, difamació, comentaris sobre la vida privada de les persones, comen taris sexistes, etc. [4] “Has de vigilar malt el que dius perqué si ha interpreta malament es pasa en contra teva i camenpa un periade de critica constant a tot alló que facis i, en acasians, arriba a amenapar-te dient que té un pla b preparat per tu a et canvida a buscar-te Ia vida fora de la Diputació a et diu que a partir d'ara et dedicaras a pensar cam ha fet amb alguns companys i companyes”. [6] "En aquesta reunió, d'una hara i mitja de durada, rebem crits que se senten des de fora del despatx i amenaces de I’estil "aquest és un punt d’inflexió, a partir d'ara a canvieu d'actitud a ateneu-vas a les canseqüéncies”. La tesi del director és que les tecniques estem baicatejant Ia feina i la convocatoria, quan contrariament estem tractant de treballar amb certes garan ties, tant técniques, juridiques cam administrativas”. [9] d. Comentaris sexistes per part del Director. "S’han presenciat comentaris masclistes per part del director i fora de Ilac, alguns d'ells dirigits a companyes de la direcció cam per exemple: "No, na... passa tu primeri així et podré mirar el culet. 0 "Les noies d'aquesta direcció parten masses botes”. 0 “No demanis una pramació i pot ser seria millar que et dediquis me's a cuidar dels fills. 0 "Aquesta noia ha sigut mare i ara les seves prioritats han canviat”. 0 "Oye, aye, un burra te falle”. 0 referint-se a les professionals que treballem a la Direcció cam "noies a naietes”. [1] "El Director, Sr. jordi Castells, ha fet comentaris del tipus: "na ens partem bé perqué ella va intentar anar-se al llit amb mi i ja na vaig valer”... 0 altres comentaris com:”passa, passa, que et veure' el culet”. També envia whatsapp als números personals de teléfan (na als carparatius) de treballadares de la DRI prapasant quedar fora de l’aficina, aferint-se a fer de taxista... Fa comentaris sabre les seves parelles a les dones de la DRI i els hi diu que na entén cam és que estan amb la seva parella perqué "no peguen ". Comenta que és normal que sent dones hagin renunciat a Ia seva carrera professional i hagin preferit treballar a I’administració, per així poder Direcció de Relacions Internacionals Resultats 6/ 1 1 dedicar-se als seus fills. En aquest mateix sentit, els hi diu que tal com fa la seva dona, és normal que tinguin un nivell professional inferior al que els correspondria per la seva formació i tasques perqué així es poden dedicar amb més tranquil-litat als seus fills". [2] "Després esta el tema del masclisme, l'assetjament sexual i comentaris sexistes que emet constantment el nostre director, jordi Castells. Aixója ho vam denunciar a través del qüestionari que se'ns va passar del pla d'Igualtat”. [3] “Un altre dels temes que causen vergonya és la quantitat de comentaris sexistes que sen tim dir al Director, fet que denota la poca voluntat per deixar de tractor les dones com a objectes i tractor-les com a professionals. Per comencar sovintfa servir la paraula nena o nenes per dirigir-se a una dona... millor passés ella davant perque així Ii veuria el culet. Fa poc comentava orgullós un estudi que afirmava que els homes es passen 10 min uts al dia mirant els pits de les dones. lnclús opina despectivament sobre les parelles d'algunes companyes”. [6] “Comen taris sexistes per part del director. ” [7] e. Pressió per acceptar procediments incorrectes i fins i tot il-legals. "E n termes generals, és prácticament impossible fer aquesta feina si les teves opinions són diferents de les que vol escoltar el director... Hi ha un clima de por i coacció perqué s'acceptin i es recolzin amb informes técnics decisions de la Direcció que des del punt de vista técnic no tenen prou solidesa o compleixen amb la normativa vigent... Comentaris del tipus “hi ha gent que m'ha trucat per demanar-me el teu lloc de feina” fomenten aquest clima de por”. [4] “Tot i que el director insisteix en continuar amb la gestió d’aquest projecte he hagut de dir al Sr. Castells que els meus principis m'obliguen a no donar per valid aquest expedient.... [5] "És molt habitual després de fer algun comentari sobre algun expedient, rebre una trucada del director en la que et fa anar al seu despatx per dir-te emprenyatfrases com "quin problema tens amb aquest expedient? No em posis problemes amb aixó, aixó ha de sortir si 0 sí, aixó s’ha de fer aixi i punt”. [6] "En aquest tipus de reunions, que són sempre tenses, es posa constantment en dubte la professionalitat de les te‘cniques i s’intenta canviar les valoracions. Donada la impossibilitat que te' el director de fer canviar de parer el criteri tecnic, les reunions acaben sempre deforma abrupta i el director reclama tots els expedien ts per a fer ell personalment la valoració tecnica irepetir-la en funció d'altres criteris... Finalment vaig rebre una trucada (jo, un treballador técnic superior) d'un alt carrec polític de la Diputació, demanant-me explicacions i convidant-me a que danés el vist-i-plau técnic el més aviat possible” [9] Direcció de Relacions Internacionals Resultats 7/ ’1 1 f. Possible mobbing a algunes persones que han qüestionat la manca de transparencia o les irregularitats d’alguns procediments i/o convocatóries. "Un altre tema és la contractació de personal extern en detriment dels funcionaris que feien correctament Ia seva feina i que se'ls ha retir o fins i tot relegat a un racó perqué qüestionaven les seves decisions”. [1] "XXX que també va qüestionar una mala gestió dela convocatoria, el Director jordi Castells la va confinar en un despatx sola, sense companys isi se lafeia alguna visita, les seves secretaries li deien al Sr. Castells i hi havia represalies. [1] "A la tornada de la baixa, XXX va informar a XXX que podia dedicar-se a recuperar-se i “pensar” ja que ella faria Ia seva feina... Davant d’aquesta situació, el Sr. jordi Castells va informar als caps d'oficina que prohibissin els técnics parlar amb XXX. El personal del departament va donar suport a i desobeint les ordres de la Direcció van continuar comunicant tots els temes amb XXX”. [2] "XXX va ser posada en un despatx d'esquenes a la seva unitat amb Ia finalitat d’ai'llar- la [2] "XXX durant quatre mesos va estar en un despatx en Ia planta primera de l'edifici (quan la seva oficina esta a l'altell de l’edifici), custodiada per dues de les secretáries del Director. De manera ficticia, se li va comunicar que es dedicaria a l'avaluació de les accions de cooperació. Durant aquests dos mesos no va tenir feina quallficada corresponent al seu perfil professional. [2] "Quan vaig tornar em va prohibir tocar cap paper del quejo portava, ni fer cap traspas als nous técnics, amb escridassades i males maneres i amenacant-me que duraría poc a la direcció”. [3] fins i tot va arribar a escridassa-la en més d'una ocasió i va acabar apartant-Ia de les seves funcions i de Ia seva ubicació. "[6] “S'han donatsituacions d'assetjament, mobbing i manca de respecte personal i professional a diverses person es filncionaries de la DRI, en concret professionals de I'Oficina de Cooperació al desenvolupamen t.”. [7] g. Critiques ala professionalitat i fins i tot la Vida privada d’alguns treballadors/ es per part del director. "A partir d'aquell moment el Sr. XXX va veure altres expedients no clars, a nivell te‘cnic-jurídic i va comencar a qüestionar alguns d’ells. Com a conseqüéncia, esta sent criticat a nivell professional contínuament”. [2] "El director es una persona que té l'habit de difamar en públic a tots nosaltres, especialment quan no hi som davant seu. jo li he escoltat faltar al respecte a molts Direcció de Relacions lnternacionals Resultats 8/ 1 1 companys i companyes, fins i tot s'atreveix a parlar públicament de temes exclusivament privats de terceres persones... És una persona molt indiscreta. ” [5] “El director critica constantment les persones que no estan alineades amb els seus in teressos sense importar a qui tingui davant”. [6] "lmpossible treballar amb mentides i qüestionaments continus. "[11] h. Greuges comparatius, amb privilegís per algunes persones que estan prop de la direcció. “Hi ha altres persones que, tot i el seu nivell i retribució, tenen molta menys feina i menys responsabilitat... 0 persones que suporten malta menys carrega de feina perqué el director els permet gaudir d'uns horaris privilegiats tot i que oficialmth haurien de fer els horaris que tenen assignats." [6] i. Percepció de conseqüéncies sobre la salut. "És un risc per a la meva salut treballar en una situació en la qual hi ha amenaces i critiques continues i en la que no es pot treballar sota criteris técnics”. [2] “...és insuportable i acabará fent-nos mal psicológicament a tots... Quan aquest malson acabi caldra fer una terapia col-lectiva i necessitarem el suport de salut laboral, amb professionals que ens puguin atendre per treure'ns tots els temors... Realment la situació és desesperada”. [3] "Aquestes reunions generen angoixa i molt inseguretat al personal tecnic”. [9] "El tracte amb segons quines persones em genera estrés i por”. [13] 5. Possibles irregularitats o il-legalitats en la resolució de les convocatóries de subvencions a entitats. Alguns treballadors assenyalen que la Direcció mou al voltant de quatre milions d’euros i manifesten la seva preocupació per les irregularitats que veuen des de l'arribada del nou director. se salten procediments i es cometen irregularitats...”. [1] "Per aquella época, el Director, Sr. jordi Castells va proposar una subvenció a la Fundació Bellota yAlcitron a Hondures en la qual es preveia una contractació a una empresa espanyola que superava I'import del contracte menor. Aquesta proposta va ser substitui'da de seguida per una nova sol-licitud de subvenció en qué desapareixia la menció a l'empresa "espanyola"... El seguiment técnic de la cooperació directa no s'ha portat a terme durant aquest últim periode. De fet tot es negocia i parla per part de la Direcció... Tanmateix, atés que aquest professional s'ha adonat de les irregularitats admin istratives i tecniques d'alguns expedients de cooperació directa i així ho ha posat de manifest...” [2] Direcció de Relacions Internacionals Resultats 9/ 1 1 "Aquest técnic, en un inici no es va posicionar i feia el que li manaven. Tanmateix, amb el temps va poder comprovar a través de la premsa, que una successió de contractes menors que ell informava anaven a parar a una persona amb carrec polític. Ho va comunicar al Director. A partir d'aquell moment el Sr. XXX va veure altres expedien ts no clars, a nivell técnic-juridic i va comencar a qüestionar alguns d’ells. Com a conseqüencia, esta sent criticat a nivell professional continuament”. [2] "...Mai vol que quedi res per escrit (el director)” [3] l'últim técnic que arriba, que ha estat apoderat perque‘ se li ha dit que se’lfara cap d’alguna cosa ise li ha dit que els te‘cnics anteriors eren un desastre, aleshores aquesta persona intenta arreglar l'expedient i acaba signant... fins que porta un temps i se'n adona que l'estan utilitzant... iaixó és com una roda... També hi ha expedients que porta ell directamen t...”. [3] “L'Oficina de Cooperació al Desenvolupament gestiona anualment més de quatre milions d'euros. Sembla que hi ha la voluntat de que una part important d'aquests recursos els gestionin técnics/ques amb poca experiencia i si se'm permet l'expressió més manipulables... de les irregularitats en diversos procediments (sobretot els vinculats a les concessions directes i la resolució de les convocato‘ries de subvenció a entitats”. [4] "Un altre projecte de l’en titat abans esmen tada incompleixflagran tment les bases de la convocatoria alhora que la qualitat és horrorosa... Una entitat amiga li va donar en má al Director la seva justificació sense passar per registre general... Preocupen especialment les subvencions directes (imports que poden superar els cent mil euros) que es lliuren a entitats ifundacions properes politicament o de Tordera, població de la qual és alcalde el Diputat Sr. joan Carles García... També genera malestar que a la DRl hi treballin dues persones com a externs, que resulta són de Tordera... Un tema també que em preocupa: crec que no hauríem de subvencionar estades de "cooperants" en hotels de cinc estrellas”. [5] Conclusions La triangulació dels resultats quantitatius, la informació qualitativa i les dades administratives sobre canvis de serveis, excedéncies i baixes dibuixa un entorn psicosocial amb indicis evidents de risc per a la salut que parteix de l’estil actual de direcció. Per aixó es recomana una actuació immediata per investigar amb més profunditat la situació actual. Les set preguntes utilitzades no constitueixen una avaluació de risc psicosocial, ja que se centren de manera quasi exclusiva en el suport social i deixen de banda altres dimensions de risc psicosocial o preguntes relacionades amb el malestar psicológic. No és bo, pero, passar dues enquestes consecutives als treballadors amb els indicis existents de greus riscos psicosocials basats en fonts d'informació Direcció de Relacions Internacionals Conclusions 10/1 1 diverses. S’hauria d’esperar uns mesos abans de passar una nova enquesta que mesuri millor tots els riscos psicosocials. A més, els qüestionaris s’haurien de respondre en llocs i hores determinades durant l'horari laboral. o 0‘03 OQ \ o‘eáo oo \ 0‘ Direcció de Relacions Internacionals Conclusions 1 I l 1